Les majúscules han de dur accent gràfic, igual com les minúscules, d'acord amb les normes d'accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar, o bé mots que comencen en majúscula a començament de frase, per exemple: És un bon noi.
A més de transgredir les normes d'accentuació, la [...]
L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúsculesiminúsculesi marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´).
La vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la ii la u, si en porten, sempre duen l [...]
; Adriana, Silvestre, etc.
El so de erra vibrant es representa amb una erra a inici de mot o després de consonant, i amb rr, en general, entre vocals. Per exemple:
A inici de mot: racó, rem; Rosa, Riudellots, etc.
Després de consonant: subratllar, desraó, pellroja, etc.
Entre vocals: arran, arreu, barri [...]
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
Les sigles no s'accentuen en cap cas. Per exemple:
ADN (àcid desoxiribonucleic)
RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica)
SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme)
En canvi, els acrònims, que es formen amb l'encaix dels mots que es prenen com a base, i les sigles lexicalitzades, que [...]
Les consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):
dd: addenda, addicció, addició, addicte, additiu, adductor, adduir...
cc: abjecció, accelerar, accent, accepció, accés, accident, acció, fricció, objecció, succedani, succeir, tracció...
gg: suggerir, suggeriment [...]
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).
A final de paraula convé tenir en compte [...]
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc.
s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema)
Cal tenir [...]
